Últimas publicaciones TEXTE PEL PREMI 9 D'OCTUBRE D'ORBA 201611 de Octubre 2016  I PREMI 9 D'OCTUBRE d'ORBA09 de Octubre 2016  ESTRENA DE MATERIAE EN HD AL CENTRE DEL CARME25 de Septiembre 2015  MOTS A CHISINAU25 de Septiembre 2015 12345 EtiquetasPor favor, seleccione una etiqueta para ver los contenidos relacionados con la misma:
CronologíaPor favor, seleccione un período para ver sus contenidos: |
TEXTE PEL PREMI 9 D'OCTUBRE D'ORBA 201611 de Octubre del 2016 
Alcalde, regidors, conciutadans, bona nit a tots. Rosa Parks, costurera, Alabama 1955. Es va negar a alçar-se del seient d'un autobús reservar pels blancs, aquest fet fou el detonant de tot el moviment a favor dels drets civils dels afroamericans, liderat per Martin Luther King. Una persona sola... Per això estic jo ací: perquè un grup reduït de persones joves d'esperit, amb inquietuds i ganes de treballar aconsegueixen la confiança del seu poble i es posen al davant de l'equip de govern; un equip que, intentant dotar aquesta data d'un aire més institucional, més cultural, crea el premi 9 d'octubre que ens congrega ací en aquests moments. Això els honra i els seguirà honrant, ja que estan fent història en el poble d'Orba. Una persona, un equip... Però també estic ací perquè unes persones humils, molt humils, van decidir lluitar contra tot, i que els seus fills tingueren un futur que a ells els va ser furtat per les maleïdes circumstàncies que els va tocar viure. i així, sent bescantats socialment i econòmicament, van aconseguir que els seus fills foren arqueòlegs, filòlegs o violinista i compositor en el meu cas. Una persona (dues en aquest cas) és capaç del que no ens imaginem. Anys 80. Una altra persona em va fer veure el món de l'art no com un entreteniment, que també, sinó com una experiència més transcendental, més profunda. Algun dia ens donarem compte a quí vam perdre l'any passat... estic parlant de Ferran Morell: pintor, pedagogo, teòric d l'art, gran persona d'una intel·ligència esfereïdora de vegades, que quan tornava al seu poble, intentava infructuosament fer entendre a la resta de conciutadans les seves idees lúcides i revolucionàries sobre l'art i la vida, sobre l'educació... Ferran fou un visionari i moltes de les seves reflexions estem comprovant com estan ocorrent en aquests moments. A mi em va aportar una mirada introspectiva, privada, sense necessitat d'aprovació del fet cultural i creatiu. També em va ensenyar a gaudir de la bellesa d'un Tàpies, però també d'uns narcisos quan van creixent; la seua influència perviu a través dels seus alumnes i/o Amics que han/hem acabat dedicant-se professionalment a la plàstica... a la música ... Tot això gràcies a una persona... a una sola persona. El que fou un projecte en què un jove de 19 anys intentava posar en pràctica el que anava aprenent es va convertir en un cor d'un nivell que podia enfrontar un repertori cada vegada més ambiciós, però que, a més a més, va derivar en un grup d'amics en el que he fet amistats impensables des d'un altre punt, amistats transversals de totes les edats i perfils, i, al final, ells han acabat aporta'n me molt més a mi que jo a ells. Mai oblidaré la seua reacció quan, després del concert de Nadal de l'any passat, els vaig comunicar que, per motius de salut deixava la direcció del Cor d'Orba; i les paraules que cadascun d'ells em va dir eixe dia en despedir-nos les portaré sempre a dintre del meu cor. Per tot això, i encara que no crec en el karma, estic satisfet d'aquests quasi trenta anys d'experiència, estic satisfet de no haver dit mai a ningú: tu no aprofites per cantar, vés-te'n a casa; estic content d'haver compartit amb tanta gent la meua experiència, i content que 28 anys després és seguisca parlant del Cor d'Orba. Com veiem una persona és molt més poderosa del que ens volen fer creure, i si cadascú ens empenyem en millorar el nostre entorn més inmediat, en mostrar empatia i ser honests, tot canviarà. Ja se que no està de moda (mai ho ha estat), i que aquest món dona cada vegada més fàstic; sense anar més lluny estem deixant ofegar-se milers de persones en la nostra mar, si, la nostra, la de Dénia, la de Benissa, la de Calp... i els que no s'ofeguen els recluïm en camps de concentració que, eufemísticament anomenem CIES... això sense contar els 10000 xiquets refugiats 'desapareguts' per Europa l'any 2015 i que estan sent explotats sexualment... és ben cert que aquest món dona fàstic... Però per això és necessari ara més que mai un canvi de paradigma. Hem de ser conscients del nostre poder, reivindicar la nostra dignitat com a persones, i això inclou la nostra dignitat com a poble, el nostre fet cultural, la nostra llengua... al final és una qüestió de respecte. Com l'acudit aquell en el que hi havia un home major sentat al costat d'una font. Va arribar un excursionista a beure i l'home li va dir: -No bega que l'aigua està enverinada. L'excursionista li va increpar: -A MÍ ME HABLAS EN CRISTIANO¡¡¡ A lo que va contestar l'home: -Beba usted despacio que está muy fría. Gràcies i bona nit.
|
